El Mètode Suzuki

Bases del Mètode

El Mestre japonès Shinichi Suzuki va nèixer a Nagoya l’any 1898 i va morir a Matsumoto l’any 1998. El seu pare era Luthier i tenia una petita fàbrica de violins. Va estudiar música a Tokio i Berlin. Va crear el Mètode Suzuki per a l’aprenentatge del violí.

Les seves idees es troben en el seu llibre Vers la música per amor, publicat en 1967. Alguns dels seus principis fonamentals són:

  • Qualsevol nen té un gran potencial per aprendre. L’habilitat musical no és exclussivament un talent innat, sinó quelcom que es pot desenvolupar. Cada nen pot treballar aquesta habilitat de la mateixa manera a com aprèn a parlar la seva llengua materna. El potencial de cada nen és il·limitat, dependrà de l’estímul i gestió que se’n faci.
  • La pràctica i l’estudi lent però continuat ens conduirà a l’èxit.
  • L’aprenentatge de la música ajudarà a establir una millor relació entre pares i fills i a créixer com a persones.
  • Els nens gaudeixen de la música i desenvolupen valors com la confiança, autoestima, concentració, memòria, oïda i motricitat.

Punts importants en el Mètode Suzuki

  • El treball i l’estimulació precoç de les qualitats dels infants: aprendre a tocar de manera similar a com s’aprèn a parlar.
  • El treball dels pares amb els fills: són els pares (amb la guia del mestre), els que ajuden als seus fills en el treball diari. Els motiven i encoratgen.
  • Treballar el so i l’oïda des del primer dia.
  • Escoltar les gravacions de les peces del repertori Suzuki de forma contínua i també les de grans intèrprets. D’aquesta manera aprenem a tocar les peces i eduquem l’oïda i el gust musical.
  • Concentració i postura davant l’instrument.
  • Classes de grup: en aquestes classes els nens toquen davant dels seus companys i dels pares. Aquest punt de trobada és molt motivador i els ajuda, en molts casos, a socialitzar-se.
  • És important revisar les peces. Tot el que s’aprèn s’ha de consolidar (millor poc i bé).
  • Repertori: popular, barroc, clàssic, romàntic i modern de grans compositors. Totes aquestes peces estan seleccionades en funció de la seva dificultat de manera que el nen pugui progressar adequadament.

El valor de la feina ben feta

Segons el Dr. Suzuki  el violí no es pot interpretar amb un so dolent o desafinat. És més gratificant i meritori una peça de nivell elemental interpretada amb gràcia i musicalitat que “Els Capricis de Paganini” desafinats i sense ritme.

Visita el nostre Facebook!